divendres, 27 de novembre del 2009

Quin tipus de mestra vull ser?

Voldria fer la presentació oficial al meu portafoli d'estudis de Grau d'educació Infantil que he començat aquest curs, amb una reflexió sobre quin tipus d mestra vull ser. Aquesta reflexió va ser escrita el passat 20 d'octubre desprès d'haver llegit el llibre "va de mestres: carta als mestres que comencen" d'en Jaume Cela i Ollé i Juli Palou Sangrà.
Pens que com a tothom, m’agradaria ser la millor mestra possible. M’estic adonant que no és una tasca fácil, hi ha una frase en el llibre que al meu entendre resumeix molt bé el alt grau de responsabilitat d’aquesta professió: “els mestres ens hem de fer responsables d’aquest món i traspassar-lo als que més endavant se n’hauran de fer càrrec”.

M’agradaría ser una mestra que no oblidas mai apendre a apendre continuament i també com no, una mestra que els alumnes recordin sempre. Que el meu nom sortís als típics comentaris de grup de ex alumnes: “us enrecordau de na Lucía,… amb ella si que vàrem apendre i no ho hem oblidat” pens que no ha d’haver major satisfacció per a un mestre.
Hi ha molts d’aspectes a tenir en compte un de molt important es no perdre la humilitat, no arribar a pensar mai que ja ho sé tot, que estic de tornada ser conscient de que cada dia alguna cosa nova em pot sorpendre i omplir-me d'il·lusió.
Que cada dia puc millorar la feina, que ho puc fer millor del que ho vaig fer ahir. Ser una constant transformadora. Tenir molt clar que la relació que es té amb els alumnes és totalmente asimètrica, el paper a assumir per el mestre és el de responsabilitat per davant de tot. “Educar vol dir obrir portes, vol dir acompanyar i vol dir ajudar a apendre què val la pena saber i ser. El que no vol dir mai és rentar-se les mans devant el problemes dels altres”. A l'informe “la educación encierra un tesoro”, Jacques Delors estableix quatre aprenentatjes: “apendre a conèixer, apendre a fer, apendre a ser i apendre a conviure”.Pens que aquestes frases resumeixen molt bé lo que esper poder arribar a ser. I a lo que hauria d’aspirar qualsevol que volgues dedicar-se a l’educació.
Saber: Què ensenyem? I per què ho fem?
Acollir a l’altre sigui qui sigui i vingui d’on vingui” i ser capaç de aprofitar la riquesa que porta la diversitat, d’absorvir i dominar els canvis. En la societat actual hi ha una tendència a canvis ràpids. Veim a les aules a alumnes d’el voltant del món amb cultures i costums diverses que hem de saber adaptar ràpidament.

Hi ha dues narracions que m’han despertat l’atenció. Una d’ellas és tornar a repetir una explicació a un alumne però aquesta vegada assegut a la falda del mestre, no vol dir que garanteixi l'èxit de l'explicació però si que de segur li donará confiança i seguretat.
L’altra es la afirmació per part dels autors de que és molt important apendre a través del joc. “els nens d’avui no tenen temps per jugar. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre”. “Oblidem que les criaturas fan i desfan el món a partir del joc”. Aquesta la comparteix totalmente és dur veure com els nens d’avui fan aprou activitats que no els queda temps per jugar.
Fan també referencia a un tamboret de tres potes: la intel·ligència, la bondat i la felicitat com a objectius.
En conclusió, apendre a conviure i per introduir-se en reflexions serioses al voltant de qüestions relacionades amb el ser i el saber humà. L’educació no ha de ser per a la societat actual, sinó per a una societat millor. Fer meues la seguretat, la confiança, conviure. La indiferència no té cabuda en l’ofici d’educar.
imatge propietat de Google.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada