Tercer!!

Hem començat aquest nou curs, tercer!!!!!. Després de tot no ha anat mica malament. La combinació feina i estudis és complicada i intent compaginar-ho el millor que puc i per ara el invent funciona.

Com cada començament de curs faig un recull de bones intencions, com ara: cada dia faré una mica de feina per dur-ho tot al dia, no deixaré les feines pel darrer dia, ..... Jo ho intent, però.......... Ja vorem què passa aquest nou curs!!!.

Al segon quadrimestre farem les pràctiques amb infants de 0-3 anys. Encara no sabem els centres, però si les dades: del 20 de febrer fins al 8 de juny. La veritat és que estic molt emocionada amb les pràctiques, semblaven tan llunyanes i estan a la cantonada...

Les assignatures del primer quadrimestre són molt atractives: matemàtiques, trastorns del desenvolupament, estratègies II, medi natural i la optativa de medi humà. També tenia pensat cursar l’assignatura psicologia de segon aquest quadrimestre, però finalment la deixaré per setembre i així podré fer la feina tranquil·lament durant els mesos d’estiu. No he volgut cursar aquest quadrimestre amb l’angoixa de no arribar, com m’ha passat als dos cursos anteriors. Vull gaudir dels meus estudis, tal com m’havia proposat al començament.

És per això que aquest bloc s’anirà nodrint a mesura que vagi avançant amb els meus estudis, durant el primer quadrimestre de les assignatures que desenvoluparé, al segon les experiències que tindré a les pràctiques i finalment durant els mesos d’estiu les reflexions de l’assignatura de psicologia. Si tot marxa com tinc planejat aquest curs el bloc tindrà aportacions de manera continuada, i si, aquest també és un nou propòsit. Ara només queda començar a fer feina.......

Reflexió del segon curs

Fa més d’un mes que he donat per acabat el segon curs i he donat per començat el tercer. Aquest segon any d’estudis ha estat ple d’obstacles que he anat superant un darrere l’altre i n’estic molt orgullosa. L’aventura que vaig començar al 2009 segueix el seu camí i no vull deixar que s’aturi. Fent la vista enrere han estat mesos de dura feina i molt d’estrès per tenir enllestides totes les feines universitàries en el temps establert, molt de temps i esforç invertit que he tingut que anar lligant d’aquí i d’allà. Ara que ja ha passat la tempesta, pareix un temps molt llunyà i estic preparada per enfrontar el nou curs que ja he començat fa varies setmanes.

En quant al bloc aquest any ha estat més complet que a primer. La meva intenció era nodrir-lo a mesura que avançava el curs, però no m’ha estat possible i com sempre ho he anat deixat com a la darrera tasca. Així i tot em sento satisfeta dels resultats aconseguits.

El curs que ve més i millor!!!

Quin tipus de mestra vull ser?

Voldria fer la presentació oficial al meu portafoli d'estudis de Grau d'educació Infantil que he començat aquest curs, amb una reflexió sobre quin tipus d mestra vull ser. Aquesta reflexió va ser escrita el passat 20 d'octubre desprès d'haver llegit el llibre "va de mestres: carta als mestres que comencen" d'en Jaume Cela i Ollé i Juli Palou Sangrà.

Pens que com a tothom, m’agradaria ser la millor mestra possible. M’estic adonant que no és una tasca fácil, hi ha una frase en el llibre que al meu entendre resumeix molt bé el alt grau de responsabilitat d’aquesta professió: “els mestres ens hem de fer responsables d’aquest món i traspassar-lo als que més endavant se n’hauran de fer càrrec”.

M’agradaría ser una mestra que no oblidas mai apendre a apendre continuament i també com no, una mestra que els alumnes recordin sempre. Que el meu nom sortís als típics comentaris de grup de ex alumnes: “us enrecordau de na Lucía,… amb ella si que vàrem apendre i no ho hem oblidat” pens que no ha d’haver major satisfacció per a un mestre.

Hi ha molts d’aspectes a tenir en compte un de molt important es no perdre la humilitat, no arribar a pensar mai que ja ho sé tot, que estic de tornada ser conscient de que cada dia alguna cosa nova em pot sorpendre i omplir-me d'il·lusió.

Que cada dia puc millorar la feina, que ho puc fer millor del que ho vaig fer ahir. Ser una constant transformadora. Tenir molt clar que la relació que es té amb els alumnes és totalmente asimètrica, el paper a assumir per el mestre és el de responsabilitat per davant de tot. “Educar vol dir obrir portes, vol dir acompanyar i vol dir ajudar a apendre què val la pena saber i ser. El que no vol dir mai és rentar-se les mans devant el problemes dels altres”. A l'informe “la educación encierra un tesoro”, Jacques Delors estableix quatre aprenentatjes: “apendre a conèixer, apendre a fer, apendre a ser i apendre a conviure”.Pens que aquestes frases resumeixen molt bé lo que esper poder arribar a ser. I a lo que hauria d’aspirar qualsevol que volgues dedicar-se a l’educació.

Saber: Què ensenyem? I per què ho fem?

“Acollir a l’altre sigui qui sigui i vingui d’on vingui” i ser capaç de aprofitar la riquesa que porta la diversitat, d’absorvir i dominar els canvis. En la societat actual hi ha una tendència a canvis ràpids. Veim a les aules a alumnes d’el voltant del món amb cultures i costums diverses que hem de saber adaptar ràpidament.

Hi ha dues narracions que m’han despertat l’atenció. Una d’ellas és tornar a repetir una explicació a un alumne però aquesta vegada assegut a la falda del mestre, no vol dir que garanteixi l'èxit de l'explicació però si que de segur li donará confiança i seguretat.

L’altra es la afirmació per part dels autors de que és molt important apendre a través del joc. “els nens d’avui no tenen temps per jugar. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre”. “Oblidem que les criaturas fan i desfan el món a partir del joc”. Aquesta la comparteix totalmente és dur veure com els nens d’avui fan aprou activitats que no els queda temps per jugar.

Fan també referencia a un tamboret de tres potes: la intel·ligència, la bondat i la felicitat com a objectius.

En conclusió, apendre a conviure i per introduir-se en reflexions serioses al voltant de qüestions relacionades amb el ser i el saber humà. L’educació no ha de ser per a la societat actual, sinó per a una societat millor. Fer meues la seguretat, la confiança, conviure. La indiferència no té cabuda en l’ofici d’educar.

imatge propietat de Google.

Presentació

Fa just un mes que he començat els meus estudis de Grau d’Educació Infantil a la seu de la UIB a Eivissa. Queden per davant quatre anys plens de reptes i il·lusions que sembla que aniré recopilant a aquesta nova eina d’estudi que ens acaben de presentar: el Bloc d’estudi o e-portafoli.

Encara no sé ben bé com serà, si realment serà útil i si sabré reflectir els nous coneixements que aniré adquirint al llarg d’aquests anys, però m’esforçaré perquè així sigui. I per que un cop acabats aquests el resultat sigui beneficiós per a jo mateixa.

He decidit, bé millor dit, hem acordat amb la nostra tutora que aquest bloc sigui l’enllaç de posteriors que anirem creant segons les necessitats. Així que aquest bloc en que ara em trobo serà la  “mare” de tots els demés.

Per tot això, penso que tinc per davant molta feina a fer......... i desitjo que sigui profitosa!!!.